-Mon pare, que no ho sabeu, lo que mumare deixà, que, en tenir los dotze anys, marit m'havíeu de dar? Jo ja en tenc dotze i un dia; vos començau a estorbar! -Per tot Espanya he cercat: marit per tu no n'hi ha, en no ésser el Comte de Raixa. No sé si t'agradarà. -Mon pare feis un dinar, convidau-lo per un dia. El Rei va fer un dinar, i el convidà per un dia. Mentres estaven menjant, li va parlar de sa fia. -No pot ésser, senyor rei, tenir dues dones vives. -Mata la teva comtessa, i te cases amb ma fia. Si no mates la comtessa i no et cases amb ma fia, t'enviaré els meus soldats, tots morireu en un dia. Se'n va anar cap a ca seva, la va trobar qui dormia. Li va dir: desgraciada, desditxada esposa mia. -Per què em dius desgraciada, desditxada esposa mia? -Perquè el Rei m'ha comenat, que t'he de llevar sa vida. -No em matis, maridet meu, som la teva companyia. Tanca'm dins un pou ben gran, i així me lleves sa vida. Veniu infantons, veniu, veniu a vostra mareta, que ton pare em vol matar, i em vol dar una mort secreta. mentre tengué l'espasa alta, un àngel del cel venia: -Se detengui, senyor comte, se detengui de part mia. El rei ha mort en sa nit, sa fia a punt de dia. El rei crema dins l'infern, sa fia per companyia.