Maria Del Mar Bonet - Sonet lyrics

Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jardí vibrant de flors i nit, pa**ant per la finestra sóc el vent, i tot és com un alenar florit. Quan ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondàries de l'oblit, l'abella so que clava la roent agulla -fúria i foc- en el seu pit. La que era estampa, encís i galanor i moviment ambigu, és plor i crit. I jo, causa del dol, de la dolçor en faig la**es delícies de pecat, i Amor, que veu, ulls closos, el combat, s'adorm amb un somriure embadalit