A Tramuntana he demanat: baixa la veu quan pa**is, tanca la porta de la llar, deixa'm aquest silenci. Al fons d'aquest petit racó tota la nit vigilo, però al matí ha entrat la mort i ha pres qui més estim. Adéu amor, jardí de flor menuda, illa del meu cor i mar que m'envoltava, adéu besades, gavines de la nit, adéu al temps encara per venir. Sé que l'estiu no tornarà a despertar els meus arbres. El meu jardí ja va esborrant els verds que l'envoltaven. Com el velam d'aquell vaixell que es fa petit anant-se'n se'm fa petit el món sencer, avui trencat d'absències.