Un vespre de ball de màscares un vespre de molt de fred, dins una sala molt ampla vaig pa**ar per lloc estret. Després de ballar sa dansa amb una màscara així, després de ballar sa dansa la vaig convidar a sortir. Va voler que li compràs vins i peres ensucrades, set quartos, vuit ensaïmades, de gitano un tros de braç. Com vàrem ésser a defora, a la claror d'un fan*l, li vaig dir: -Oh, mascareta, te vols llevar el mascaral?- Pensant que era una nineta blanca com la flor d'abril, se va llevar sa careta i va ésser un guàrdia civil!