S'altre vespre Una al·lota plorava Perquè se tractava De despedir-se Perquè es jove que ella festejava En es moll anava Per embarcar-se Lo primer que li va dir: -Joan si vas a l'Havana no No et casis amb una cubana Mira que em deixes a mi Te'n recordes que un vespre vengueres I que em prometeres Aquell jurament Jo et promet que seré sa dona Del món la més bona Per fer-te content Emperò, si m'han hagut de dir Que has xupat altra taronja Jo et promet que em faré monja D'un convent i no ho sabràs En Joan va deixar s'al·lota Feta una bubota Damunt es portal I sa mare que la consolava I ets uis li eixugava Amb so davantal Mare i fia l'abraçaren: Adiós, Joan, si te'n vas! De besades que li daren Li pelaren tot es nas