Vigia: -Rei gloriós!, clara llum de veritat!, Déu poderós!, senyor!, si us és grat al meu company sigueu fidel ajuda, car no l'he vist des que és la nit vinguda, i aviat serà l'alba. Bell companyó: si dormiu o vetlleu, no dormiu més; lentament desperteu, que a Orient veig l'estrella crescuda, que porta el jorn i l'he ben coneguda, i aviat serà l'alba. Bell companyó: us desperto cantant, no dormiu més; sento ocells refilant, que van cercant el dia pel boscatge, i del gelós temo l'esclavatge. I aviat vindrà l'alba. Bell companyó: sortiu al finestral, mireu lluir els estels allà dalt, i així sabreu si és fidel mon missatge. Si no ho feu, vostre serà el damnatge, car aviat vindrà l'alba. Bell companyó: allà fora, a la cleda, em vau dir que no fos dormilega, i que vetllés fins que arribés el dia. No us plau ja mon cant ni ma companyia. I aviat serà l'alba. Amant: -Mon dolç amor: sóc en tan bon sojorn que no voldria que arribés mai el jorn, car la beutat que mai nasqués de mare tinc i estim, i així no temo ara ni el gelós ni l'alba.