Maria Del Mar Bonet - Tres Al·lotes Fines lyrics

Diuen que era un rei: tenia tres filles, les més delicades i les més garrides. Per què eren tan fines? Un tarda tèbia, quan fuig la calor, pel jardí voltava la filla major. Per què eren tan fines? L'airet del capvespre esfullà una rosa. Vengué a caure un pètal al cap de l'al·lota. Per què eren tan fines? I li féu un trenc. Ai, quina pa**ada! Un trenc a la closca tendra i delicada. Per què eren tan fines? I exclamava el rei: -Ai, filla estimada, ai, ai, filla meva...! Ell ja en tenim una de tudada! Al cap d'alguns dies, la filla segona tengué mal d'esquena que una inflor li dóna. Per què són tan fines? Potser és una rua que hi ha en el llençol; remeiers ni metges no hi troben conhort. Per què són tan fines? I exclamava el rei: -Ai, filla estimada, ai, ai, filla meva...! Que ja en tinc una altra de tudada! Només la darrera quedava condreta. El rei per guardar-la que no fos malmesa, Per què eren tan fines? li féu una gàbia amb set jocs de vidres -que hauria donat la sang de set vides-. Per què eren tan fines? I pa**à un moscard per on s'amagava. El vent de ses ales ens la constipava. Per què eren tan fines? I exclamava el rei: -Ai, filla estimada, ai, ai, filla meva...! Que ja les tenc totes tres tudades! Escoltau: Qui endevina quina era la més fina?