Maria Del Mar Bonet - Lamma-bada lyrics

Amat, amat que espero cada jorn L'amor per tu esdevé malaltia: Absent de tu, jo sóc malalt d'enyor; I un jorn amb tu m'obre més la ferida. Malalt, malalt de cos i d'esperit. Un mal plaent, només d'amor nodrit. Quan més esper, més amat i servit. Quan més remei, més poc em puc guarir. L'amic em veu perdut d'enteniment I em diu: "Per què poseu la nit al dia, Per què moriu d'amor tan resplendent?" "Perquè abans sense l'amor vivia" Només l'Amor, uneix follia i seny. Nodreix el mal amb mal de més voler. Presó i ermàs dels aimadors pendents, Miratge estrany el buit que els protegeix.