Un núvol de bluetac, Un sorral on governar Amb cucs de seda que creixen i volen. Un núvol destil·lat, Tricicles amb rodetes Per si es punxa alguna de les altres rodes. I el millor és que s'hi menja gelatina, En aquest gran llençol On tots hi porten un flic-flac d'última generació. Sempre fa tic-tac, I aprèn les hores, La pometa riu, canta. Un mirador d'estels, I hi ha tres patis, Set pometes a dalt l'arbre. Allà hi ha un os formiguer Que et xucla aquelles llàgrimes si plores I et fa estar molt més content. Però amagat hi ha un rellotge molt atent I una pometa despistada... Fa tic-tac i aprèn les hores I li canvien el bluetac per les xinxetes... Ni set pometes, ni tres patis... I és que el terra és de gelatina movedissa I és que el terra és de gelatina movedissa ¡i és que el terra és... I és que el terra... Ramats de pomes Ara rodolen Ben indiferents. Però elles segueixen Dalt del seu arbre Xiuxiuejant cançons Amb el vent.