La Maria i el Marcel, de costat en una barra, es miren i fan glopets a les respectives canyes. Ell vesteix tot de vermell, ella emplena un crucigrama. Ai Maria, ai Marcel, qui s'acosta a parlar amb l'altre? Qui s'arrisca a fraca**ar? Qui saltarà sense xarxa? Ell la vol veure ballar, ella se'l vol endur a casa. Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable, si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable! Tancaríem el local, la nit sería tant llarga. Marxaríem els dos junts d'aquesta ciutat tant rara i tindriem fills ben forts i una casa amb balconada. El Marcel allarga un braç, la Maria somriu a l'aire. Però l'estona ha anat pa**ant i no troben les paraules. Ell demà serà capaç, ella demà estarà més guapa. Es nit freda per ser abril no s'està enlloc com a casa.