Els llums s'han apagat, han tret el pastís, Aplaudien els pares,els tiets i els amics Tots alhora agrupats en únic crit: "Que demani un desig, que demani un desig" I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció Has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador Un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc. Els teus ulls cavalcaven buscant un desig Les espelmes cremaven i alguns dels amics T'enfocaven amb càmeres de retratar Una veu comentava: "ai, que guapa està" I jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit A trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit, Per un cop empetitit sota els tamborets i la taula allargada Pels dos cavallets fer-me pas amb prudència Per un entramat de sabates d'hivern, de confeti aixafat I esprintar maleint l'allargada dels meus nous pa**ets I amargar-me entre un tap de suro i la paret Just a temps que no mengi el collons de gatet. I escalar les sanefes del teu vestit I falcar el peu esquerre en un descosit I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó I agafar un pelet d'aire i amb un saltiró Enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final I accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal, Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap. I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient Repartir unes targetes, ser amable amb la gent I amb maneres d'ajuda, discret i educat Presentar els meus respectes a l'autoritat, Escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells, Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers I amb un home amb corbata que no sé qui és. I en un núvol de somnis que tens a l'abast I entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs Detectar un caminet que m'allunyi del grup O una ombreta tranquil·la on desapercebut Estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant El plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.