Lluís Llach - Al carrer dels quatre llits lyrics

Al carrer dels Quatre Llits quan la ciutat no vol dormir, quatre retalls de somni que els anys no han envellit fan carrera d'amors clandestins, segles, mentre els seus ulls inquiets vetllen amb el gest sempre a punt per fugir. Són la puta Llibertat i la puta Germanor que per les cantonades donen de franc l'amor, han vingut fins aquí rodant món, pobres, a la ciutat exultant, soles, a buscar vells amants, nous amics. Però qui són aquesta gent que fatxendeja tant, cap on van mostrant el cos tan bell com agressiu. Ens diuen que ells són els atletes que ens fan senyals d'un demà molt més feliç, però de l'enllà del temps no els recordem fent l'amor en els nostre llits. No són ells els qui esperem... Al carrer dels Quatre Llits quan la ciutat no vol dormir, la gent senzilla busca l'escalfor de seu pit i entre els pobres llençols hi faran festa, cossos humils que inventant gestes es converteixen en déus de la nit. Ballen junts la puta Cultura i el xapero Benestar, en la nit tèbia es gronxen obrint un màgic vals, que per ells tot el món és un sol ritme, plens d'orgull revoltat viuen conjurant el futur amb les mans. Però vindran els nostres atletes que esperem fa temps i ompliran l'ample horitzó amb llum de dignitat. Atletes de la pau, de les idees, atletes del somni d'un món millor, atletes del cor fratern, dels sentiments, atletes del gest bondadós. Aquests són els qui esperem! Al carrer dels Quatre Llits quan la ciutat ja s'ha adormit, les quatre meuques soles saluden el matí i a pas lent fan camí cap el nou dia mentre al fons dels seus ulls brilla la llum que les ha dut fins aquí. Un pont de mar blava, l'ombra dels déus ran de l'aigua, tornàveu de misteris, port de vents i de calmes.