Lluís Llach - Lluna lyrics

I la lluna, que pa**ava entre un núvol i el xiprer, una llàgrima vessava al mar serè. Quan l'infant que la mirava, somniant-la un fan*let, va sentir el murmuri pàl·lid d'un lament: "La pobresa... mai... la pobresa... mai!" "En el meu vogar celeste m'ha obsedit el seu atzur i mestrejo la penombra per als seus ulls, que la llum no els escarneixi amb llur propi desesper precisant perfils al fred, la fam,... La pobresa... la vergonya..." "Seré còmplice en l'angoixa, confident d'anhels nocturns i confort del seus rancors en la quietud. Seré alè per a la revolta, seré empar dels seus recels i mirall del seu despit per l'univers, la pobresa... mai!" I la lluna, que pa**ava entre els segles i els teus ulls una llàgrima vessava per...