La Mal Coiffée - Sègas lyrics

Published

0 894 0

La Mal Coiffée - Sègas lyrics

Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà, las vinhas son banudas que Junh fa banejar. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. Lo cantèl sus la taula las femnas l'an signat mas de mala farina los òmes l'an pastat. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. Dins la palha rossèla las dalhas van cantar, l'aire sentís a sègas, l'aire sentís a gran. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. Sus las airas polsosas los aves van volar, lo vent cocha las garbas e las fa redolar. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. Lo vent cocha las garbas e las fa redolar lo temps sentís a batre l'aire sentís a gran. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. DròIles de pan de guèrra que daissa un gost de tèrra, siatz joves mas qu'i fa ? Los que yos lo servisson manjan pas d'aquel pan, del pan de la misèria, del pan de la colèra qu'òrn gausa pas signar. Òu ! Los òmes, los òmes los camps se fan enlà. L'aire que uèi se lèva sus l'espiga que plèga se levarà deman, l'aire sentís a sègas, l'aire sentís a batre, l'aire sentís a gran, al galaup de sas ègas òu ! Los òmes, los òmes l'aire sentís a pan. — Moissons Oh ! les hommes, les hommes, les champs sont mûrs déjà, les vignes sont cornues juin fait pousser leurs cornes, Oh ! les hommes, les hommes, les champs sont mûrs déjà. La miche sur la table les femmes l'ont signée mais de mauvaise farine les hommes l'ont pétrie. Oh ! les hommes, les hommes, les champs sont mûrs déjà. Dans la paille roussie les faux s'en vont chanter; le vent sent les moissons, l'air entier sent le grain. Oh ! les hommes, les hommes, les champs sont mûrs déjà. Sur les aires poudreuses les balles vont voler, le vent guette les gerbes et les envoie rouler, Oh ! les hommes, les hommes, les champs sont mûrs déjà. Le vent guette les gerbes et les envoie rouler, le temps sent les battages, l'air entier sent le grain. Enfants du pain de guerre qui laisse un goût de terre, vous êtes jeunes mais qu'importe, les gens qui vous le servent ne mangent pas de ce pain, le pain de la misère, le pain de la colère qu'on n'ose pas signer. Oh ! les hommes, les hommes, le temps nouveau mûrit. Et le vent qui se lève sur la moisson gui ploie se lèvera demain, le vent sent les moissons, le vent sent les battages, l'air entier sent le grain, au galop des juments Oh ! les hommes, les hommes l'air entier sent le pain.