Joan miquel oliver - Flors de cactus lyrics

Jo afinava sa guitarra Sol cruixent a s'exterior S'autobús aminorava Cel ponent posant colors Benzineres polsegoses Vas de copes a misions Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions Més val que me carregui es personatge Pensaven es teus ulls, es teus cabells... Estels anònims que es desintegraven I jo ho mirava trist i tot solet Es veí que me pitava Un hotel pa**ar en s'hivern Jo tocava sa guitarra Jo escrivia en un quadern Benzineres polsegoses Destenyir els amostradors Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions Més val que me carregui es personatge Pensaven es teus ulls i es teus cabells... Estels anònims s'identificaven I jo esperava trist i tot solet Benzineres polsegoses Flors de cactus a visions Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors Més val que me carregui es personatge Pensaven es teus ulls i es teus cabells Estels anònims se comunicaven I jo quedava trist i tot solet Més val que me carregui es personatge Pensaven es teus ulls i es teus cabells Estels anònims se descontrolaven I jo tornava trist i tot solet