Pinta'm deltes embruixats Camps de claror Per entre cors d'arbres antics Pinta'm nervis de fulles blaves Túnels de bogor Per entre llums de teixits d'argent Dóna'm claus i oxidades puntes Vèrtex d'energia Per entre nits furgar la vida Sento la lluna a les espatlles I estel al cim del cap Que m'ofeguen els distrets Pensaments que m'entrebanquen Tinc bastons en rodes properes Circulars d'actes impunes Lluents diapositives Fetes, sempre, de nit Sempre en nits d'anhels creixents De prohibits desordres còsmics Quan la lluna destapada Xiscla més que aquella dansa De sirenes de barjaules Que de força omplen futurs