Raimon - Jo vinc d'un silenci lyrics

Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg De gent que va alçant-se Des del fons dels segles De gent que anomenen Cla**es subalternes, Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg. Jo vinc de les places I dels carrers plens De xiquets que juguen I de vells que esperen, Mentre homes i dones Estan treballant Als petits tallers, A casa o al camp. Jo vinc d'un silenci Que no és resignat, D'on comença l'horta I acaba el secà, D'esforç i blasfèmia Perquè tot va mal: Qui perd els orígens Perd identitat. Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg, De gent sense místics Ni grans capitans, Que viuen i moren En l'anonimat, Que en frases solemnes No han cregut mai. Jo vinc d'una lluita Que és sorda i constant, Jo vinc d'un silenci Que romprà la gent Que ara vol ser lliure I estima la vida, Que exigeix les coses Que li han negat. Jo vinc d'un silenci Antic i molt llarg, Jo vinc d'un silenci Que no és resignat, Jo vinc d'un silenci Que la gent romprà, Jo vinc d'una lluita Que és sorda i constant.