Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat silenci. Però no pot ser sempre, però no és per sempre, però no serà sempre. També som vida nosaltres amb els nostres silencis i les nostres paraules, amb les nostres cases fetes de treball i d'esperances. Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes, i els homes, i els homes...