Ovidi Montllor - Eugènia lyrics

Aquesta tarda jo he trobat Eugènia -la que espera del viure un paradís- tota neu i perfum, com la gardènia, i als ulls un blau de mar tremoladís. Arronsada com dins d'una petxina, entre coixins somreia dolçament; duia un jersei color de mandarina i una mitja de perla transparent. De primer hem evocat totes les coses que no ens curen d'angúnies ni de mals, hem conversat de les primeres roses i d'uns quants embolics sentimentals. I hem deixat la paraula enfredorida, i ens hem mirat i no hem sabut dir res. Ella tenia una gran boca humida i un coll de neu lleugerament encès. I jo aleshores, apartant l'onada de tebiors que m'arribava al pit, no he volgut aguantar-li la mirada. i a poc a poc sens vacil·lar li he dit: -Escolta, Eugènia, dins la gran mentida on abrigues amors i pensaments, esperaràs pa**ar tota la vida obrint els llavis i mostrant les dents? No encendràs mai la vigilant llanterna, per si t'arriba el qui et durà l'anell? T'han dat els déus una bellesa eterna i cap tardor t'arrugarà la pell? Com el bou i la mula de l'estable no viuràs els misteris de la sang? Sempre seràs la bestiola amable que fa bonic perquè té el coll tan blanc? I, si escoltes només la primavera i en coixí qualsevol vas a dormir, Eugènia, ja sospites què t'espera, i quin serà el repòs del teu camí? Tu, que ets dolça i rosada com l'albada, patiràs l'ombra del teu son desfet, en sentir-te besada i estimada per un home que odies en secret? Saps l'infant mort, saps la nit infinita, l'hora d'esglai, la carta de pecat, el plor incomprès, la tenebrosa cita, el cabell blanc i el cos abandonat?- I Eugènia, mentrestant, dolça i callada, els seus coixins feia voltar a l'atzar, i, només que una mica esgarrifada, ha clos els ulls, i ha somrigut encar.