Ajagut a la fusta del taulell, llegeix, amb grans de pebre, els fets de Buda; i, al costat d'una vella geperuda, s'immobilitza com un blanc farcell. Si en aquest port ha abandonat la pell i aquí tot té una gràcia inconeguda, en ell hi ha un groc de bilis que no muda, i l'univers per ell, només és ell. I ambiciona, amb unes dents de rata, rosegar el diamant, l'or i la plata, el sospir, la follia o el budell... Tot li és bo, tot li és fresc i tot l'ajuda per seguir rellegint els fets de Buda ajagut a la fusta del taulell.