Ovidi Montllor - El poema de la taverna lyrics

Era en el temps de l'estival neguit, i anàvem fent la ruta allí on sospira l'arbre escanyolit i el rec d'aigua bruta. Era en els barris que la fam governa, i entre la fosca de la densa nit vàrem veure la llum de la taverna. La taverna de lluny ens prometia la síndria, la rialla i el vi dolç; la taverna que té per companyia un piló de grava i un grapat de pols. I és l'enamorada del qui s'arrossega de dies i de nits, i diu quatre fàstics de tot, i mastega,. la punta cremada de l'escanyapits. Però en aquesta vetlla amarga la taverna està buida d'alegror, en el portal, com una mà, ens allarga una branca de pi. En un racó - hi ha quatre vells: sobre llurs nines foses cauen els parpres com un pes, pa**en pels dits unes cartes greixoses sense contar-se res. I, vora els plats que esperaran debades al caminant i al carreter cansat, desfà un préssec amb quatre queixalades un noi esparracat. I bon tros endarrera, amb una vestimenta de reclam, hi ha la mossa que fa de tavernera i és fresca com un ram. Qui sap les teranyines del seu viure? Als ulls té una punteta de neguit, i mostra amb el somriure les dents, d'un blanc desvergonyit. No n'hi ha hagut cap de més galantejada, i sap bé prou si l'aire li és cruel! Li posaren la negra anomenada perquè un matí que era molt blau el cel -al temps que es fa vermella la maduixa, i el cor s'ha desbocat- va capgirar-la un esgarip de bruixa i ensopegà dins un camí amagat. Va sentir la frescor de l'herba gra**a, i li ha quedat la punxa dins del cor, i ara sospira per l'amor que pa**a entre les gràcies del vi d'or. I entràrem dins, amb llur fal·lera als vells deixàrem i al minyó petit. Vàrem dir: «Déu vos guardi, tavernera, i us doni bona nit; i, ja que som a vora del taulell, pels vostres ulls tan clars i el bon color de vostra pell, no ens posaríeu un bon vas de moscatell?» I va somriure, colorada i muda; i la miràrem a pleret. Cantussejà l'ampolla llargaruda del vi dolç i claret. I vàrem beure en bona mida i en fresca pau i quan nostra beguda fou finida vàrem dir: «Tavernera, adéu-siau!» I jo pensava: dins la carretera, com s'ho farien els pobrets de Déu sense la tavernera? Això pensava dintre meu. Com s'ho farien el gos grinyolaire i les quatre mules del carro pesant i el sac del captaire i el bastó del caminant? Com s'ho faria el perdut, que badalla la seva gana i el seu dol, i el braç pelut que fa petar la tralla tot cremat de sol? Perquè aquell qui estossega amb la llengua com fel de renegar i, després de suar-les, arreplega quatre peces de coure dins la mà, guaita la tavernera, i, mentres el retorna l'aiguardent, la més fina i daurada primavera li arbora el pensament. I aquest rodacamins sens valentia ja tot begut i trist, amb una espurna al ulls, li remercia la caritat d'haver-la vist.