Ovidi Montllor - L'Hamadríade del violí lyrics

UNA ESCULTURA DE FENOSA Bella hamadríade, en els teus braços, espatlla i si acotxadora d'un violí, sols en parença sones tan fi per a una nova secreta oïda ara en els nostres ulls a**olida? l, de mirar-te, pren embranzida alguna música que ve de mi? Ets arbre, l'ésser que un cant trastoca, i retirances prens d'immortal. Les teves cames són dins la soca. És el teu ventre son vegetal, oh només viva de sina endalt! Damunt la teva cinta indistinta, tota l'escorça de nou es pinta amb comes roses i amb ulls de cel; i si topessis amb ta mirada donzell fent via per la contrada, tu, malcontenta ja de ta rel i adés ardida i adés poruga, exiliada del teu descans, respiraries feble i feixuga i es dreçarien tos pits infants. Però menysprees tota mudança i en tu s'amaga tot pur esment. Ton coll, tos braços, ton si dorment, en replegant-se manyagament, l'ordre desvetllen d'unes sonores veus encantades, i sols adores d'una joguina de fusta el plany. I s'hi concerten murmuradores fresses de rama, sospirs de tany. L'arbre que fores és arbre encara, com era antany. Si, fulles vives, tes mans són franques, el cap inclines, les celles tanques, que a tu mateixa només respons; plegues els braços, tes dues branques, per emparar-hi ton niu de sons. I en la lliscada de la cantúria, emplena l'antre de la boscúria la cantadissa d'ocells i fonts. Bella hamadríade del violí, de tots remota, secreta en mi! En volent heure't, una abraçada recularia malaguanyada, i la besada mai els teus llavis no sap collir, oh fusta i càntic que un déu junyí!