Ovidi Montllor - Formes i paraules 2 lyrics

VI Mai no preguntis qui ets. A cada moment canviaries dins el mirall. Defuig els ulls que saben. VII Des de quin dubte, en quin moment les formes son canviades? L'aire del vespre calma el nou dolor dels arbres. VIII Càlides aigües a mars de noms exòtics. Entre la pedra i l'arbre, m'ets un vague concepte, remor suau, paraula que seguim per països distants. I mai no diuen ençà d'enlloc. IX Si vols, si penses la guanyada riquesa de les imatges, duràs sense recança als llavis un somriure. X Estiu. La dansa de joves dones nues parada dintre la quietud que vinclen, pontant al sol, rams d'arços. XI El prat, les herbes s'oferien a l'ample repàs de nues formes de dones joves al bat del sol esteses.