Una nit fosca i plujanera. A prop del bosc. El vent fa fer petar les branques Les fulles cauen, De tant en tant l'udol d'un llop (que per cert deu estar ben xop) se sent i es perd. De sobta un llam! Tot s'il·lumina S'arriba a veure una sardina que s'ha perdut I en la tenebra sola i perduda entre perills i tecnocràcia camina esvelta plena de gràcia una donzella: La Democràcia. Què serà d'ella? Com podrà vèncer tants de paranys? Tan mal oratge? Però amb aquestes un grup de gent de Les Protestes, vila del bosc, es reuneix, a**abentada, de tal perill de l'esmentada, i decideix d'anar en ajut. I amb l'esperança del no vençut, trobar-la amb vida. Deu mil llampecs fan de la nit un immens dia (per un moment, no correu ma**a) Després la fosca. Pluja que glaça. Gola de llop. Franc com llepa**a. Perill per tot. La mort que dansa. Què serà d'ells? Com podran vèncer tants de paranys? Tan mal oratge? Però no acaba no perdeu punt. No ma**a lluny una altra vila La Xuclafort, vila terrible, segons històries de gent del bosc. Doncs s'a**egura que de molts anys en aquest lloc pa**en misteris, i encanteris, i viu la mort. I diuen, juren, que les persones de Xuclafort, tenen dents llargues, i ulls eixits i a la que bades són com mosquits. Aquesta vila també ha partit. Cerca la noia. Altra és la fi. Què faran ells? Autors de tants paranys? Amics del mal oratge? Boirina baixa. Crits en la fosca. Música tètrica. Pa**a una mosca. Un que estossega. Soroll de "pipes". Mans que s'ajunten prement ben fort. Murmuris, risses. Neguit, angoixa. De repent tot pa**a més ràpid. Es perd l'enfoc. Es queda fosc. Xiulets que sonen. Se sent la veu d'un que projecta: "Jordi, això ha petat una altra vegada." Doncs s'ha acabat!