Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m'estime, se'n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac, i vi i caçalla. I si m'arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em boteu foc. Sóc valencià! Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d'un servidor, i el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu. Es per anar pa**ant l'estona amablement. I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer. Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble I allà on comença el "Barranc del Cinc", prop d'un romer, al seu costat, deixeu-me ja. Així tindré l'aroma bo. I a prop també del rierol. Així a les nits, amb la quietud vindrà la música. Mireu també de fomentar els berenars a la muntanya. Així per fi, s'aproparan al romaní dolces xicones. I despistant, com qui no vol, alçaré els ulls i entrant pel peus arribaré fins al seu cor. Res d'adéus ni de records. Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar amb les darreres cançonetes. Potser d'entrada us estranyeu, bé pel físic o la veu. Però seré altre cop jo. Doncs com el mestre Maragall, també crec jo amb la resurrecció, de la carn. Seré més jove i tornaré a estimar a cada instant. Ai les xiquetes! Ai les donetes! Ai quines joies! I si per cas, jo no crec pas, encara dura la vida dura, doncs altre cop de part dels bons, fins a la mort! Però llavors, no em moriré: faré vacances.