Quan el teu cos obri el seu pit i em deixi caminar per les estances, s'obriran les finestres del teu camp i veuré el blat groc crescut de les teves velles esperances. Quan els teus ulls s'obrin per a mi i deixin travessar el seu color d'aire pur sobre el mar de llàgrimes salades. Quan sigui festa dintre teu i obris el portal a la ventada, deixa'm cantar-te una cançó i ser la primera convidada. Quan tot el teu cos deixi de ser un món tancat amb clau al que no hi tenc entrada, llavors naixeran clarors i jardins que mostren el cel amb boires blanques.