Ganes tenia de venir i repetir que volia viure com si cada dia fos l'últim jorn de la vida. I la vida, així, m'ha acompanyat el desig. Verdeja l'herba pel meu camí a**aborint la rosada, el dia ja para la taula amb l'horitzó que duu l'alba. I la vida, així, el gessamí més petit. La teva carta m'arriba avui, quan més la necessitava, i el poc de tu que entra a casa calma la meva enyorança. I la vida, així, el mar i el cel per a mi. Una conversa a mitja nit, una mirada que crema, fan una mica més tendra una ciutat ma**a plena. I la vida, així, com el carrer dels amics. I la pregària del meu matí a tots els déus de la vida, dur murta als peus d'Afrodita amb fulles de poesia. I la vida, així, va enamorant-se de mi. Ganes tenia de venir i repetir que volia viure com si cada dia fos l'últim jorn de la vida. I la vida, així, va enamorant-se de mi.