Jo viatjava amb tu per sobre les muntanyes Els arbres eren verds, tan verds com les vacances. Els arbres eren verds a la vora dels marges. Jo viatjava amb tu, i només els ocells -ocells de negres ales- estremien les fulles més altes dels pollancres. Travessàrem llocs on ballaven sardanes moltes autoritats, endiumenjats i frares. Encreuàrem camins amb les cases com capses que no miren el riu, que miren les fàbriques i una mica més lluny el palau del golafre amb el jardí d'estiu i a la part més alta la casa del rector i l'altar de la santa. Jo viatjava amb tu i només els ocells. De nit jèiem cansats i ens desvetllava l'alba, tu amb una son tranquil·la i jo amb la son malalta. Jo viatjava amb tu i jo sola tornava, cap a una pau temuda que m'esperava a casa.