Maria Del Mar Bonet - La Relíquia lyrics

Faune mutilat brollador eixut jardí desolat de ma joventut. Beneïda l'hora que m'ha duït aquí. La font qui no vessa, la font qui no plora, me fa plorar a mi. Sembla que era ahir que dins el misteri de l'ombra florida tombats a la molsa pa**àvem les hores millors de la vida. De l'aigua sentíem la música dolça, dintre la piscina guaitàvem els peixos. collíem poncelles, caçàvem bestioles, i ens fèiem esqueixos muntant a la branca de les atzaroles. Ningú sap com era que entre l'esponera de l'hort senyorívol fent-lo més ombrívol creixia la rama d'antiga olivera. Arbre centenari, amorós portava la soco torçuda perquè sense ajuda poguéssim pujar-hi. Al forc de la branca senyora i majora penjàvem la corda de l'engronsadora i venta qui venta. folgàvem i rèiem, fins que la vesprada la llum esvaïa de l'hora roenta, de l'hora encantada. Somni semblaria el temps que ha volat de la vida mia. Sense les ferides que al cor ha deixat, sense les ferides que es tornen a obrir quan veig que no vessa ni canta ni plora la font del jardí. Trenta anys de ma vida volaven de pressa, i encara no manca penjat a la branca un tros de la corda de l'engrossadora com trista penyora despulla podrida d'un món esbocat... Faune mutilat brollador eixut jardí desolat de ma joventut.