No sé com acabarà tot aquest joc, el gest que vós perdeu i que jo guard. Seríeu ben rebut, si l'esperança dugués el vostre alè fins als meus llavis. Els llocs on ens trobam, plens de recances, disfressen intencions i ens desseparen. Si em donau una mà, vet aquí l'altra; si pensau en un bes, vet aquí els llavis. Esper que em crideu, fa tantes nits, semblant que del meu cos anau fugint. I quan de mi tendreu esment, hauré de guardar per a mi aquest pensament. Voldria reposar dins vós, portal ombriu, i oblidar la por i el temps que ens queda. I que fos tan fort el nostre abraç que no es sabés on jo me mor, on naixeu vós...