Ara m'escrius molt més sovint i és sempre trist el missatge; sent allunyar-se aquells matins que em duien les teves cartes. Si vols escriure un cant d'ocells entre les teves lletres, a mi m'arriba un mocador enllagrimat d'absències. Volem escriure't de tot el món, posarem flors al sobre: un poc d'espígol i de fonoll, tres margalides blanques, un glop de mar i un tros de cel, un tremolor dels arbres, una misèria, uns records: tots els que tu em deixares. Un glop de mar i un tros de cel, un tremolor dels arbres, una misèria, ja ho sabem: el que podem donar-te.