Còsmica quietud recorda't d'aquella veu: ell com una ombra dins la nit quan em digué: mai més, mai més amb tu. Jo vaig ser la terra clivellada de set, ell, allà dalt, al cel, l'univers cantant per a mi: mai més plourà per tu. Pàl·lida sibil·la, consternada per aquell conjur, en va cercava la música del cor. L'eco repetí: mai més, mai més amb tu.