Maria Del Mar Bonet - Viure sense tu lyrics

Viure sense tu, quin dur aprenentatge; davant el meu mirall, aprenent a parlar-me. El mestre que m'ensenya és el temps que no para. Viure sense tu, quin dur aprenentatge; com un que ja no hi veu i a poc a poc, per les cambres, reconeix els seus mobles pels cops a les cames. El temps em besa els ulls i m'eixuga les llàgrimes; lentament va apagant les olors que deixares. De nou la nit i jo dins aquest llit tan ample. I la temuda pau, que ja torna a casa; i feia tant de temps que demanava entrada donant-me, tendrament, la seva mà glaçada. Viure sense tu i, a poc a poc, oblidar-te.