Oh que llarga es fa sempre l'espera Quan s'espera que vindrà el pitjor I que trista i que llarga és l'espera Quan s'espera la mort de l'amor. Quan s'espera que tot ja s'acabi Per tot d'una tornar a començar Quan s'espera que el món tot s'enfonsi Per tornar-lo a edificar, Es fa llarg, es fa llarg esperar. I es fa trist esperar cada dia El cel roig i el sol que ja se'n va, I es fa fosc esperar cada dia Perquè el sol no se'n vol anar mai Perquè els dies se'n van sense pressa I les hores no volen fugir Perquè esperes, i esperes, i esperes I vols demà, però encara és ahir, Es fa trist, es fa trist esperar! I es fan lents els matins i les tardes Quan l'espera et desvetlla el neguit. I es fan grises les llargues lentes tardes Perquè et sens amb el cor ensopit, Perquè sents que tens l'ànima morta I ho veus tot, tot el món molt confós Perquè et trobes amb les portes closes I tancat com un gos rabiós, Es fa fosc, es fa fosc esperar! I es fan grises les hores d'espera Quan no plou però veus el cel plujós. I es fan llargues les grises esperes Quan la fi sents a prop per tots dos Quan fa dies que ni xiules ni cantes I fa temps que vas fer l'últim somrís Quan al cor sents la mort i t'espantes Al pensar potser és l'últim avís, Es fa gris, es fa gris esperar!