Ai, Déu com no m'ha fet arbre perquè no sentís dolor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d'amor! Guanyarà, sent invisible, lo que perd en sentiment, perquè sent tan gran turment que lo viure és impossible; i així, volguera ser arbre o altra cosa pitjor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d'amor. En edat florida i tendra tant lo foc d'amor me crema, que té per estall i tema de fer-me tornar en cendra; molt més valguera ser arbre per a pa**ar tal ardor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d'amor. Jo me sent desamada, sens jamés fer-ne mudança; servixc fora d'esperança; de poder ser remediada; convertixca'm, doncs, en arbre sec sens profit ni verdor, i lo cor de pedra marbre perquè no sabés d'amor.