Faré un vers no res dient, ni sobre mi ni d'altra gent -no és d'amor, ni esbargiment, ni d'altra cosa-, que fou compost en un seient a dins d'un cotxe. No sé a quina hora vaig ser nat, no sóc alegre ni irat, no sóc estrany ni a**enyat, ni d'altra mena, perquè així vaig ser encantat a la carena. Tinc un amor; no sé qui és, no l'he vist mai; cap tort m'ha fet, ni cap favor que m'agradés; i tan se val, car ni hi ha estat cap foraster al meu hostal. Mai no l'he vist; l'estimo molt. Mai no m'ha fet favor ni tort. Quan no el veig no sento enyor, i tant me fa. D'altres n'hi ha, de més valor i més beutat. No sé on és ni on s'està si a la platja o en el pla, no goso dir el mal que em fa, ans no dic res, i bé em sap greu així quedar, el cor malmès.