Maria Del Mar Bonet - El Pont De La Cibolla Blanca lyrics

Diu que n'era el fill d'un vell mariner. Son pare li deia, en veure'l partir: Sé un port perillós, no hi cerquis recer, si en pa**es a prop, més et val fugir. Quina estranya força va portar-lo al port? La jove que encanten al mercat d'esclaus -qui sap d'on l'han duita, qui en coneix la sort?- del cor d'aquell jove potser en té les claus. En pagà tot l'or que duia al talec. -Amb tu em casaria -llavors li va dir. Amor que enfolleix, amor que és tan cec, i tanca la vida i la torna a obrir. És filla d'un rei que regna molt lluny. Bé cerca son pare sa filla d'ulls clars. Cavallers parteixen amb l'espasa al puny. Set anys la cercaren per terres i mars. Les joves del regne brodaven banderes. Ninguna podia fer res de semblant a la que teixien les mans ventureres d'aquella princesa comprada a l'encant. Tots dos s'embarcaren, la nau generosa solcava les ones, camí del castell. La tropa dels nobles, violenta, envejosa, volia desfer-se d'aquell jovencell. Va caure emplomat d'una empenta al mar. El gemec va alçar-se com una gavina; i els ulls de la jove es varen tancar; potser varen cloure's com una petxina. Els metges no troben cap remei per a ella. La ploren els pares ran del llit de morta. La cançó d'un jove, la cançó més bella, s'alça del carrer, enllà de la porta, i arriba a la cambra, i la jove sent, ni que fos un plany, un plany de dolor, la cançó més bella, i encanta la gent, ni que fos un plany, la cançó d'amor.