L'Amat a l'Amic li deia I eix somrient li respon ¿Què us plau, oh estimat dolcíssim Rosa mel del meu consol, Daurat somni dels meus somnis, De mes alegries font, Principi de mos principis, Dolça amor de mos amors. [285] Amic i Amat se nuaven Se nuaven ses amors Perquè jamai de la vida Se desjunyissin els dos. [126] La corda amb què les nuaven Era feta de records, De pensaments i de flors.