La iaia - L'Arbre Que Vol Ser Humà lyrics

Sóc l'arbre que vol ser humà, però braços i mans són branques I voldria caminar, per seguir les teves pa**es Que les fulles fossin cabells, que em tapessin la cara Que els ocells fossin estels, que fan llum a la nostra casa, casa Casa, casa, casa, casa Sóc l'arbre que vol ser humà, però el meu cor és un armari Ple de papallones que volen fer niu als teus llavis Dintre meu és tot teu, però ningú sap com entrar-hi Només elles són a dins, perquè esperen els teus llavis, llavis Llavis, llavis, llavis, llavis Sóc l'arbre que vol ser humà, les arrels són el que sento I és tan clau el desenllaç, i ningú sap com desfer-ho No penso moure'm d'aquí, i si cauen gotes d'aigua Tornen a entrar-me pels ulls, i a travessar-me la cara En mirar tot l'univers, braços i mans són branques I els ocells són com estels que fan llum a la nostra casa, casa Casa, casa, casa, casa