La Gossa Sorda - Falsos i absurds lyrics

Published

0 264 0

La Gossa Sorda - Falsos i absurds lyrics

Dóna comba bomba quan ix als diaris notícia i primícia són sinònims rei heu aconseguit sense ma**a esforç enganyar a molta gent furgaré on no toca i no aniré a l'infern. Dóna comba bomba quan ix a la tele. Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei. El perquè es confon i la balança cau perquè no suporta el pes. Furgaré on no toca i no aniré a l'infern. Riures de la realitat i contar-la fent com fan. Blanc o negre, roig o verd que plore la veritat i ara endevina: Qui és eixe que amagava bragues als calaixos? Què trista pot ser la glòria! No els preocupa l'equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure falsos absurds, callen els muts. No els preocupa l'equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure falsos i absurds, llei de l'embut, amagueu-se venen dispostos les riallades són ma**a fortes. El ridícul una ganyota que ells la fan molt bé. Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva, entre valles de lamentos y montañas malheridas, no apagará nuestra llama ese viento. Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida, y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge grandiosa una revolución, no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas sirven de poco si nos queda el habla. Que la tele és un circ i el món una estratègia. Sólo es tablero de la guerra. Confonen les paraules i amaguen l'evidència. Hay tanta cabecita enferma tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras, retumbaremos por toda la tierra, nuevas raíces despiertan. No els preocupa l'equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure falsos absurds, callen els muts. No els preocupa l'equilibri són els amos del trapezi són capaços de fer-nos creure falsos i absurds, llei de l'embut. [Història de la Gossa] La història d'una gossa faenera que es va fer una patera I amb la lluna guerilllera se'n va anar mar endins Camina cada dia i vigila i fuig de la Guàrdia que et jugues la vida Camina entre preguntes i pols, esquivant garrotades continuant la partida Camina que no és qüestió de sort I corre abans que arribe la mort colpeja fort. I respira entre canuts de matinada, diuen que és dimoni. El paradigma de l'odi i obri una altra porta a la batalla, obri la veda als seus somnis, que el temps s'acaba I abans de que rebente tot Se sent la veu del nostre tro I abans de que rebente tot Farem saó