Joan Manuel Serrat - Els veremadors lyrics

Pels voltants de setembre Abans que arribi el fred Compren el seu bitllet Pel al tren de l'esperança. I els hem vist allunyar-se Amb la maleta a coll Caminant per un moll De l'estació de França... Potser té quatre soques Perdudes en un camp. Potser no té ni un pam. Potser no té ni un poble, I dels fruiters del Segre Se'n va a arrancar el cotó O a esporgar, i quan no hi ha Res més, fa de manobre. Són gent de l'Aragó, De l'Àfrica i del Sud, Els veremadors. D'altres van a altres terres Abandonant un tros Eixut i pedregós Que els va deixar el pare. Un tros on dia a dia Es van deixar la pell, On es varen fer vells Quan no era el temps encara... Un tros de llonganissa, Un rosegó de pa I un glop de vi farà Més curt el seu viatge. Cadascú amaga un somni, Cada qual té un accent, Però tota aquesta gent Parla el mateix llenguatge. L'idioma del peó. Senzill, dur i a preu fet, Dels veremadors. I des que el sol s'aixequi Fins que l'amagui el cim, Tallar i tallar raïm D'uns ceps que són d'un altre. I a la nit s'arrepleguen Per maleir el destí, La palla del coixí Que els va menjant la galta. I a l'hivern cap a casa Amb quatre duros que Han de donar-los el que No dóna el camp del pare. Fins l'any que ve, que tornen Amb la maleta a coll A caminar pel moll De l'estació de França. Són gent de l'Aragó, De l'Àfrica i del Sud,Alrededor de septiembre Antes de que llegue el frío Compran su billete Para el tren de la esperanza . Y los hemos visto alejarse Con la maleta a cuestas Caminando por un muelle De la estación de Francia ... Tal vez tiene cuatro cepas Perdidas en un campo . Quizás no tiene ni un palmo . Quizás no tiene ni un pueblo , Y los frutales del Segre Se va a arrancar el algodón O en podar , y cuando no hay Nada más , hace de peón . Son gente de Aragón , De África y del Sur , Los vendimiadores . Otros van a otras tierras Abandonando un trozo Seco y pedregoso Que les dejó el padre . Un trozo donde día a día Se dejaron la piel , Donde se hicieron viejos Cuando no era el tiempo todavía ... Un trozo de longaniza , Un mendrugo de pan Y un trago de vino hará Más corto su viaje . Cada uno esconde un sueño , Cada cual tiene un acento , Pero toda esta gente Habla el mismo lenguaje . El idioma del peón . Sencillo , duro y a destajo , Los vendimiadores . Y desde que el sol se levante Hasta que la esconda la cima , Cortar y cortar uva De unas cepas que son de otro . Y por la noche se recogen Para maldecir el destino , La paja del cojín Que los va comiendo la mejilla . Y en invierno a casa Con cuatro duros que Deben darles lo que No da el campo del padre . Hasta el año que viene , que vuelven Con la maleta a cuestas A caminar por el muelle De la estación de Francia . Son gente de Aragón , De África y del Sur , Los vendimiadores . Els veremadors.