T'ho havien dit, Allà baix a la terra dels teus pares, T'ho havien dit Que Europa era molt gran, per això hi anares Des del gran Sud, On l'ombra de les palmeres és dolça I l'aigua dels rius Camina de puntetes, cautelosa. T'ho havien dit De nit les pa**es lentes de les dunes. T'ho havien dit, Que el desert es va fent gran a mesura Que els rics del Nord Hi trenquen els seus rellotges de sorra A contracor. I tu només tenies ganes de córrer. ¿Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa D'un Nord poruc i un Sud que es desespera? T'han estripat l'honor i la camisa I un cop aquí no tornaràs enrera. Pell de color de dàtil o de sutge Que sempre està fent cua a Laietana, No ets innocent sigui qui sigui el jutge. Ets el pecat, el camell, la fulana. Dècim trencat, propina d'urinari, Ets tot allò que el fariseu rebutja. Trinca la creu i puja al teu calvari. Salam Rashid. Ja ni saps quant Fa que camines per ciutats llogades Arrossegant La sensació que a tot arreu sobraves. Et coneixem. Ets carn de soterrani i de conquesta, La falca justa perquè No trontolli la taula de la festa. Bulls al perol Somnis del Sud contra la incerta ràbia De morir sol. Volies volar, i Europa és una gàbia I vas perdent A poc a poc records per les voreres Feixugament, Però et sents viu i esperes com les feres. El món es mou pels qui com tu caminen Més del que volen. Mà d'obra barata. Sobrevivents de presons i pallisses Que han decidit que els guiïn les sabates. Demà per tu somriurà la Mona Lisa. Faràs servir el Louvre de nevera. Les catedrals alternaran la missa Amb l'Alcorà i les danses barbaresques. Però mentrestant Europa va fent d'esma. Ha embolicat les porres amb banderes I a tu et reserva un jardí del Maresme. Salam Rashid.