Joan Manuel Serrat - Malson per entregues lyrics

Aquell dilluns va alçar-ne neguitós I a l'esmorzar va comentar amb la dona Haver somniat que l'empaitava un home D'aspecte facinerós Armat amb un 38 Caçant-lo a trets per tota la ciutat, Pels terrats i sota les clavegueres, Corre que corre i l'home aquell darrera, Implacable i decidit Com un àngel de la mort. Esfereït i cec, va ensopegar, Però ans que el botxí rematés la faena Ell tragué una arma i amb mitja dotzena De trets va deixar-lo estès Enmig d'un ba**al de sang. I de darrera un arbre sortí en Pau, Un company de penúries d'oficina, Per ensorrar-li un ganivet de cuina Al ferit en el clatell Com qui descabella un brau. I l'endemà, a**egut als peus del llit, Ell li va dir, plorós, amb mala cara, Que el maleït malson continuava Amb ell al mig del carrer Amb una pistola a la mà Que encara fumejava pel canó. La gent cridava, plorava i corria. Ella volia moure els peus i no podia. Què és el que estava pa**ant? Qui collons era aquell mort? En Pau tampoc pogué fugir. Voltats De policies, cotxes i sirenes, Les mans emmanillades a l'esquena, A cops de puny i empentes Se'ls van endur en un furgó. Després un racó fosc i un llum als ulls I uns homes fent preguntes i amenaces En relació a un mafiós mort a la plaça Per dos fanàtics fidels A diabòlics rituals. Va despertar-se xop i tremolant La nit següent cap a dos quarts de quatre. 'Demà sens falta anirem al psiquiatre...', Ella va dir-se mentre ell Li contava sanglotant Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats, Els condemnava a divuit anys i un dia. Es pensava que mai més no tornaria A mirar-se en els seus ulls Ni a sucar pa en el seu plat. Per sort, en Pau, camí de la presó, Utilitzant la coneguda argúcia Del tinc pipí i tinc la pixera fluixa, Va saltar en marxa del tren I va fugir en la foscor, I ell es podria en un calabós fred Amb un camell penjat que només reia I un transvestit amb barbes que li deia: 'Quan t'hi acostumis veuràs Que no s'hi està malament.' Quan van tornar del metge es va adormir Profundament com un nadó al sofà I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà Si no l'hagués despertat La seva pobra muller Cridant que en Pau havia telefonat Que els de la pasma els segueixen les pa**es, Que no era un bon amagatall la casa, Que fondejat en el port Esperava un vaixell grec. Caigué rodó i en recobrar-se tingué La sensació que el terra es bellugava, Va obrir els ulls i es va topar amb una cara Molt semblat a Charles Boyer Somrient-li a un pam de nas, Oferint-li una ta**a de cafè I amb veu de vell llop de la mar li deia: 'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur? Dans une demie-heure nous Arriverons à Marseille. C'est joli la liberté, N'est-ce pas, monsieur? C'est joli la liberté.'