A Aragó n'hi ha dama Que és bonica com un sol, Té la cabellera rossa, Li arriba fins als talons. Ai, adéu, Anna Maria, Robadora de l'amor, Ai, adéu. Sa mare la pentinava Amb una pinteta d'or. Cada cabell, una perla, Cada perla, un anell d'or. El seu germà la mirava Amb un ull tot amorós. Se la mira i se l'emporta A la fira de Lió. De tants anells que li compra Li cauen del mocador, "Tingui, senyora Maria... ...tingui, tingui, els anells d'or". I qui és aquesta dama Que llança tal resplandor? N'és filla del Rei de França, Germana del d'Aragó. (Versió Maria del Mar Bonet) A Aragó hi ha una dama Que és bonica com un sol. Té la cabellera rossa, Li arriba fins als talons. Ai, amorosa Anna Maria, Robadora de l'amor... Ai, de l'amor... Sa mare la pentinava Amb una pinteta d'or. Sa tia els hi esclaria Els cabells, de dos en dos. Cada cabell una perla, Cada perla un anell d'or. Cada anell d'or una cinta Que li volta tot el cos. Sa germana els hi trenava Amb una cinteta d'or. Sa padrina els hi untava Amb aigua de nou olors. Sa germana més petita Li baixava el lligador; El lligador que li baixa És un floc de molts colors. Son germà se la mirava Amb un ull tot amorós. -No fóssim germans, Maria, Mos casaríem tos dos.