Joan Manuel Serrat - La mort de l'avi lyrics

No hi ha rialles, sols hi ha plors. No hi ha cançons, sols hi ha gemecs. Sembla que tot vagi de dol En aquest racó mariner. A la taverna, els pescadors Estan tots muts, no diuen res, I les comares, a l'església, Preguen per l'avi. Tothom anirà a l'enterrament, Tothom dirá: "que bo què era!" Tothom sabrà parlar-ne bé, Potser algú plorarà de pena. Però no d'amor, Perquè, al vell, D'amor, tan sols li'n van donar La barca, el vent, els aparells, La xarxa, el sol I el blau del mar. Però l'endemà tot ha canviat, Car ningú no pensa en el vell. Els pescadors són a la mar, Els minyons juguen pel carrer. Però a la platja, plena ahir, Sols una barca hi ha restat, Amb una xarxa que mai més No tornarà a besar la mar. No tornarà a besar la mar, Mai més. La Muerte del Abuelo No hay risas, sólo hay llantos. No hay canciones, sólo hay gemecs. Parece que todo vaya de luto En este rincón marinero. A la tasca, los pescadores Están todos mudos, no dicen nada, Y las parteras, a la iglesia, Ruegan por el abuelo. Todo el mundo irá al enterrament, Todo el mundo dirá: "que bueno qué era!" Todo el mundo sabrá hablar bien, Quizás alguien llorará de pena. Pero no de amor, porque, al viejo, De amor, tan sólo le dieron La barca, el viento, los aparatos, La red, el sol Y el moratón del mar. Pero el día siguiente todo ha cambiado, Caro nadie piensa en el viejo. Los pescadores son a la mar, Los minyons juegan por la calle. Pero a la playa, llena ayer, Sueles una barca ha restado, Con una red que nunca jamás No volverá a besar la mar. No volverá a besar la mar, Nunca jamás.