Joan Manuel Serrat - El drapaire lyrics

Sempre de matí Fes sol o plogués, Malgrat el fred o la boira, De carrer en carrer, Sentíem cridar: "Dones, que arriba el drapaire" Com cada matí, Et vèiem venir... Duies un sac a l'esquena, Un puro apagat, un "trajo" estripat, La boina i les espardenyes. Sempre venies seguit Per un ramat de can*lla. Eres tota una atracció. Tu, el teu sac i la cançó... Sóc el drapaire, Compro ampolles i papers, Compro draps i roba bruta, Paraigües i mobles vells... Sóc el drapaire, Els marrecs anaven cantant. "Ja m'esteu emprenyant ma**a. No us ha dit la vostra mare Que jo sóc l'home del sac?" I així fins la nit, De carrer en carrer, I de taverna en taverna. Amb els teus papers I el cos ple de vi Tornaràs a casa teva. I tornes feliç, Car tot ho has comprat: El peix, el vi i una espelma. I un bocí d'amor, Que et deu haver dat Qualsevol bandarra vella. Mai no tens temps per a pensar. A dormir. Bufa l'espelma. I l'endemá, a voltar el món, Tu, el teu sac i la cançó... Sóc el drapaire, Compro ampolles i papers, Compro draps i roba bruta, Paraigües i mobles vells... Sóc el drapaire, Els nens segueixen cantant. "Ja m'esteu emprenyant ma**a. No us ha dit la vostra mare Que jo soc l'home el sac?"