Fa dies que abocat al balcó he perdut el jornal xerrant Amb un pardal més avorrit que jo O mirant com S'esfulla un alzinar olorant romaní Com tornen a Florir i es tornen a esfullar Fa dies que no sé Quants dies fa. Fa dies que m'estic dient... demá i Espero... i espero. Vivint amb res Treballant per no Res i un dia com si res morir-me de no res Adéu siau Mercès Al fons d'un bar fotent-me un perfumat per Escalfar-me el cor mentre arriba la mort a jugar al Subastat Fa dies que no sé quants dies fa Fa dies Que m'estic dient... demà i espero... i espero... i Espero... Abocat al balcó espero Despullant l'horitzó Espero. Espero per Nadal i per la Magdalena pel dia i Per la nit que torni Helena que torni Helena... I és Que quan pa**a pel meu carrer fins el geranis li Cluquen l'ull. L'aire es fa tebi amb el seu alè I les Llambordes miren amunt sa pell morena Quan pa**a Helena Quan ella mira saps que la font quan ella vol La dóna Quan ella plora, saps què és el dol Quan ella Calla, tot jo tremolo Quan ella estima, l'amor pren Vol... I entre teulades es gronxa el sol i els pa**arells Dels fils de la llum miren gelosos com riu i es mou Color d'espera llarga i perfum de lluna plena la meva Helena. La meva Helena... però... Fa dies que l'estar Dret em fa mal el reuma em trenca els dits I ha fugit El darrer pardal