Camines sense mirar-me rumio un altre cop, silencis que fan més mal que les paraules de tots dos. Somies la seva cara, el penses i no sóc jo. Acabes de decidir que l'únic cert és un error. Dius, cansada, mentre esquives la mirada, bona nit, amb una veu tan trista que no em veig amb cor de dir-te Que a vegades el món em fa por, a vegades no tinc la raó. porta l'aire olor de demà; no fa gaire em vas estimar. Esperes una trucada, arribo ma**a aviat, despenges i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat. Inventes una altra excusa, l'escolto dissimulant, remenes aquella foto en la que em mires com abans. Dius com sempre que no ajusti la finestra i així arriba una altra nit antiga, freda com el vent que es filtra. A vegades el món em fa por... Coses que no són de tu i jo omplen els marges i els pinten de fosc. Bales de dol obren ferides que el temps no resol. A vegades el món em fa por... (2)