Tot just és un noi, No pas cap heroi Ni tan sols valent, Però com tanta gent Lluita cada dia, Empenyent la vida Des d'una cadira. Una dona gran Vol tirar endavant; Un món enfonsat, El cos esquinçat, Sola i tan cansada, Quant de temps encara Ha d'estar espantada? Del fons del cor treuen espurnes de coratge Per fer més dolç i planer aquest viatge. No han triat un camí curt o llarg, Ni que sigui tan fosc i amarg! Ell viu al carrer, Dorm en un caixer, No vol caritat, Només dignitat; Cerca aquell respecte Que una nit va perdre En un joc infecte. Ella seu al llit, El cor encongit, El pis és tan gran Sense el seu amant; Va dir que marxava, Que l'amor s'acaba I no l'esperava. Del fons del cor treuen espurnes de coratge Per fer més dolç i planer aquest viatge. No han triat un camí curt o llarg, Ni que sigui tan dolç i amarg.