Mira els ocells Com noten que ja ve l'hivern, Com noten que ja ve l'hivern. Se'n van buscant Altres paratges més calents, Altres paratges... I sobrevolen deserts i sabanes i oasis cristal•lins Amb una sincronia en el viratge Que només neix de l'instint. Mira els ocells Com noten que ja ve l'hivern, Com noten que ja ve l'hivern. I una cançó Que reconec perfectament, Que és la de sempre. Que tu a l'agenda hi tens un telèfon. Saps que sempre em pots trucar. En cas de tenir fred un dia al vespre, Una emergència puntual. I tot i que ja vaig d'estar per casa Creuo tota la ciutat: Carrers, semàfors, taxis, pampallugues Algun cop de què m'ha anat. Mira els ocells Ja han arribat, torna a ser estiu, Ja han arribat, torna a ser estiu. Tots dos al llit. Lentament et vas adormint A poc a poc. I ara ve el moment que dius que em quedi, Que aquest cop ho veus tan clar, Que jo podria ser l'home que un dia Et recollís quan surts de treballar. Jo que em sé el final de la comèdia, Que a casa teva he estrenat més d'un raspall, Dec portar un cartell que diu "imbècil", Perquè m'acabo quedant. Aquí la paradoxa és punyetera Si t'hi pares a pensar. Que vàrem fer-ho volar tot pels aires Intentant-nos estimar. Que tu i jo quan hem estat més feliços És quan ens hem utilitzat Amb premeditació, amb traïdoria I sempre amb nocturnitat.